L’Època del Baix Imperi (segles III al V) nivell de reforç
•Estudia els següents apunts sobre l'època del Baix Imperi:
"il.lustració"

Apunts: La crisi del  Baix Imperi
              A partir del segle III s’aprecien una sèrie de fets en l’economia de l’Imperi, com la  disminució de la producció agrària i industrial i dels intercanvis, que són una manifestació d’una profunda crisi de l’economia urbana  romana que li portarà, finalment, a un retrocés  cap a una economia de subsistència. Les causes de la crisi són de diversa índole, però es podrien resumir de la manera següent: a partir del segle III es comença a apreciar un desequilibri entre la oferta i la demanda degut a què la civilització romana sempre havia tingut una tecnologia productiva molt pobra que suplia amb l’adquisició de noves terres i d’abundant mà d’obra esclava gràcies a les conquestes, això permetia mantenir una producció suficient per l’alt consum existent (el privat i l'estatal en forma d’espectacles, obres públiques, escoles, exèrcit, funcionaris, etc). Però la detenció de les conquestes suposarà la disminució d’esclaus i  de terres i un augment dels preus cada vegada més gran (inflació). En aquestes circumstàncies, l’atac de pobles germànics (amb constants interrupcions del comerç)   i el descontentament militar  (que portarà a guerres civils)  van agreujar encara més els problemes.
        Els emperadors  van pujar els impostos i van devaluar la moneda per aconseguir més ingressos i fer front als atacs. Però aquestes i altres mesures que els diferents governants van posar en marxa per evitar el retrocés de l’economia i mantenir la pau i la integritat de l'imperi van ser totalment inútils. Políticament, davant la inseguretat a les ciutats i a les fronteres pels constants saquejos del pobles germànics,  els emperadors (Dioclecià) van intentar reforçar el poder imperial augmentant el nombre de soldats, però, com no van poder evitar nous atacs, la fugida dels rics  mercaders i patricis per la perillositat de les ciutats atacades, juntament amb la decadència de la indústria i el comerç, feien que els ingressos  de l’Estat, de fet,  disminuïen cada vegada més i  no va ser possible mantenir un poderós exèrcit.

        Al llarg del segle IV les transformacions econòmiques comencen a ser evidents: ruïna de l’economia urbana (comerç i industria artesana) i emigració massiva al camp de mercaders i artesans  on en els latifundis entraven al servei dels terratinents (ciutadans rics que també havien buscat refugi en les zones rurals)  com a colons lliures (pagesos que conreaven una part del latifundi i lliuraven una part de la seva collita al propietari en concepte d’impost i l’altra part la destinaven a l’autoconsum). Neix així un nou tipus de pagès que no hi havia hagut fins ara a Roma: el colon.  Aquests latifundis es van convertir en centres no solament de producció, com en l'època de desenvolupament de l'economia, sinó també de consum (eren autosuficients perquè tampoc no podien comprar o vendre res a altres zones). Políticament, l’exèrcit imperial es veia impossibilitat de fer front als atacs del pobles germànic que cada vegada més es convertien en autèntiques invasions i acabaven en ocupacions permanents del territori romà. Per enfortir la unitat política dels romans en aquells moments de crisi, l'emperador Constantí va legalitzar el cristianisme (Edicte de Milà, 313) que  esdevenia la religió més majoritària, integrada ja per les classes altes a l’haver abandonat les primitives idees igualitàries, mentre que  l'emperador Teodosi la va convertí en religió oficial i, en un darrer esforç per salvar l’imperi facilitant la defensa, en morir (395) va dividir-lo entre els seus fills: Arcadi va rebre l’Imperi romà d’Orient i Honori l’Imperi romà d’Occident.

         Però durant el segle V els emperadors d'Occident no van tenir més remei que acceptar la disminució dràstica del poder imperial convertint en aliats (federats) de l’Imperi a determinats caps germànics i acceptant l'apropiació d'extensos territoris de l'imperi pels pobles germànics (empesos pels huns). Aquestes terres federades passaven a ser governades pels caps germànics i molts germànics aliats van ingressar en l’exèrcit romà per combatre tribus més bel.licoses. A més, per assegurar la defensa de l'imperi, l’emperador van concedir drets d’immunitat a molts latifundistes romans, que s’encarregaven de la defensa de la seva propietat amb el seu propi exèrcit a canvi de recaptar impostos entre els seus pagesos i d'exercir altres funcions polítiques (judicials, per exemple) que  fins ara havien tingut els funcionaris de l’estat. L’Imperi  d’Orient (Imperi Bizantí), més ric i poblat, duraria fins el segle XV, l’Imperi d’Occident, molt més debilitat econòmicament  i políticament, va desaparèixer l’any 476 quan l’últim emperador romà d‘occident  va ser deposat per un militar germànic. 

 

NOTA (sobre la devaluació) la moneda era la mateixa però  amb menys quantitat de metall preciós  (així l’Estat es  quedava  aquesta plata “sobrant”), però la devaluació de la moneda,  al tenir menys valor real,  va fer pujar el preu de tot el que es comprava amb diners, augmentant encara més la inflació i empobrint la població (especialment als petits propietaris). Tornar al text


Qüestions:

  1. Defineix:
    crisi
    inflació
    devaluació monetària
    bàrbars
    decadència
    germànics
    Imperi Romà d'Orient.

  2. Completa el quadre sinòptic següent sobre les causes de la crisi econòmica del Baix Imperi:

  Disminució d'esclaus i terres-------> ------>

                  

      3. Explica la crisi política del Baix Imperi completant els següent quadre sinòptic:

  Detenció de les conquestes---------------> ------>

 

      4. Elabora un esquema en claus de les característiques econòmiques i socials del s. V.

      5. a) Observa el mapa i escriu la informació que et proporciona:


                    mapa
    b) Situa'l cronològicament.
    c) Comenta les causes del fet que representa.

     

 •Llegeix el text següent:           

            La economía  romana dependía de la salvaguardia de una superficie suficientemente grande de tierra productiva para satisfacer la demanda; éste era el principal papel de las legiones, cuyo complejo sistema de campamentos defendía los límites formados por la costa del mar Negro, el Danubio y el Rhin.
            Andando el tiempo, empezaron a ponerse de manifiesto los costes que para el contribuyente tenía el defender permanentemente 5.000 Km. de fronteras, y durante el s. III la inflación, la mayor mortandad, la disminución de la natalidad y la emigración al campo de los ciudadanos, tratando de escapar de los gravosos impuestos, empezaron a hacer estragos en las ciudades de todo el Imperio. La concentración de ejércitos enemigos en las fronteras redujo el comercio y aceleró la caída.(...)
         Cuando en el s. IV los hunos procedentes del Lejano Oriente avanzaron hacia el oeste en dirección al mar Caspio, las propias tribus germánicas emigraron al sur y al oeste en un movimiento que las desmoralizadas legiones no pudieron resistir. Durante el s. V, visigodos, vándalos, alanos y suevos cruzaron el Rin y se establecieron en el noroeste.
         Tradicionalmente, estos bárbaros "destruyeron" el Imperio, pero de hecho ya se había derrumbado: todo lo que hicieron fue ocupar y defender la tierra y desarrollar su agricultura según un sistema más sencillo y más antiguo de producción local para satisfacer sus propias necesidades. Declinó el comercio y dejó de utilizarse el dinero. Los bárbaros eran generalmente tolerantes con las costumbres y leyes locales, y muchos de ellos no sólo toleraban sino que profesaban la religión oficial del Imperio moribundo: el cristianismo.

 

 
    1. Subratlleu les idees fonamentals.
    2. És una font primària o secundària?. Raona la resposta.
    3. Escribiu  en el marge corresponent de què tracta cada paràgraf entre les següents propostes:

      -l'època de la República
      -la crisi del segle III
      -bases de l'economia romana
      -la crisi de l'Alt Imperi
      - les conseqüències de les invasions
      - les invasions germàniques

    4. Hi va haver crisi demogràfica?. En què et bases per respondre?.
    5. Expliqueu per què van augmentar els impostos i quines conseqüències va tenir aquest augment.
    6. Des de quan els germànics ocupaven terres de l'Imperi?.
    7. Expliqueu fins quin punt va canviar l'economia i la societat romanes tras la invasió dels germànics a partir del s.V.

"il.lustració"
La crisis del Imperio
            En los siglos IV y V la evolución social del Imperio continuó en la misma dirección que se había iniciado tiempo atrás. En la segunda mitad del siglo IV se había venido formando definitivamente un sistema original de relaciones basado en la economía natural y en la servidumbre, característico de la época final del imperio. La decadencia del comercio encontró su expresión incluso en las formas de pago al Estado o parte de éste: los tributos, los sueldos, etc. fueron pagados en especie. (...)
            El comercio se contrajo hasta tal punto que no solía sobrepasar los límites del mercado urbano local. Las ciudades asumieron un aspecto totalmente distinto al anterior: se asemejaban más a una fortaleza que a un centro comercial e industrial; el área ocupada se redujo, el número de plazas disminuyó, se edificaron sólidos muros para la defensa, etc. El centro de gravedad de la vida económica del imperio pasó por completo a la aldea. 
                                                                                        Trabajos prácticos de Historia
1.Subratlla les idees fonalmentals.
2. Indica quines van ser les causes de la decadència del comerç i de la indústria.

                                                              

• Escriu un text amb la informació que et proporciona el quadre sinòptic següent:

                        quadre sinòptic

 

•Llegeix el text següent:  

         La civilització romana, que es va anar degradant cada cop més, es va mantenir molt de temps. I quan allò que anomenem Civilització Europea o Occidental comenci a sorgir amb personalitat pròpia, les influències del desaparegut món romà es trobaran en la seva economia., en les seves estructures socials i en la cultura (llengues romàniques). Les migracions dels pobles germànics i el seu asentament dins de l'Imperi Romà d'Occident -que van acabar destruint el 476- representen un dels fets fonamentals de l'aparició de la Civilització Europea Occidental .  Als orígens d'aquesta civilització s'hi troben, doncs, : la perduració de la cultura greco-romana (el Dret, el llatí...), l'aportació de les tradicions dels pobles germànics i l'Església cristiana.

             Es tracta, als primers temps, d'una societat exclusivament rural, amb un nivell econòmic i cultural molt pobre, que va gestant lentament la seva personalitat. A mitjan segle IX, els soldats dels néts de de Carlemany ja parlen idiomes diferents; aquests idiomes acabaran sent el francès, l'alemany etc. (...). Amenaçada per tots cantons i reduïda fonamentalment a un espai que correspon a les terres compreses entre el riu Elba i els Pirineus, l'Europa dels segles IX-XIII crea una estructura socio-econòmica i política particular que es coneix amb el nom de feudalisme. La riquesa bàsica és la terra, i aquells que la posseeixen (nobles, Església) monopolitzen el poder. És una Europa de camperols dominats per una minoria de senyors privilegiats, que viuen en castells o abadies, formant petits estats independents econòmicament i políticament. Aquesta societat crea una cultura i un art fortament cristianitzats. L'etapa feudal és la primera manifestació original de la Civilització  Occidenta .                  
                                                                                A. Fernández i altres. Occident. Ed. V.Vives   

 

 

 

 

 

 

 

 

  1. Subratlla les idees fonamentals.
  2. Escribiu  en el marge corresponent de què tracta cada paràgraf.
  3. Existeix actualment la civilització romana? i l'europea?
  4. Quina relacio hi ha entre la civilització europea i la civilització romana?
  5. Com es diu també la civilització europea?
  6. A quina épòca històrica va sorgir?
  7. Quin territori abasta actualment? (indica tres països de diferents continents que hi pertayen)
  8. Què és el feudalisme? Característiques.
Exercicis de síntesi i repàs

Seleccioneu la proposta correcta:

  1. L'economia de l'Alt Imperi.va conèixer un gran desenvolupament del comerç gràcies, en part, a la pau.
  2.  En el segle I va augmentar el nombre de persones dedicades al sector secundari i terciari.
  3. En el s. II la crisi econòmica va comportar la gairebé desaparició de la indústria urbana.   
  4. El primer emperador romà va ser Julio Cessar.
  5. Els cavallers eren un grup social dedicat al sector terciari.
  6. La civilització romana era una civilització eminentment urbana.
  7. En l'Alt Imperi l'emperador té, en la pràctica, tot el poder polític, per la qual cosa no existeix classe dominant.
  8. L'emperador Dioclecià va promulgar una de les grans persecucions contra els cristians
  9. L'emperador Teodosi va dividir l'imperi romà entre els seus dos fills
  10. En el s. IV el poder polític ja no ho té exclusivament l'emperador, estenent-se als caps germans aliats i als  terratenientes romans
  11. L'arquitectura romana no utilitzava les voltes.
  12. La disminució de la mà d'obra esclava va provocar la introducció de millores tecnològiques en l'economia romana del s.III 
  13. L'economia que hereten els pobles germans que es trobaven dintre de les fronteres de l'I.R. d'Occident era una economia sense indústria.
  14. La societat de l'Alt Imperi és jerarquitzada classista, prova d'això era la existència de la manumisión i la possibilitat d'adquirir el dret de ciutadania en vida. 
  15. En la societat de l'Alt Imperi no havia estaments socials ja que existia mobilitat social. 
  16. La religió va ser utilitzada pels emperadors romans, tant els de l'Alt com els del Baix Imperi, per a enfortir el seu poder. 
  17. L'Imperi Romà d'Orient, creat al morir l'emperador Teodosio, durarà fins l'any 476 .


Relaciona les dues columnes:

  1. 476                                         a  inici de l'època imperial
  2.  395                                        b expulsió dels cartaginesos de la Península Ibèrica
  3. 19 aC                                     c Teodosi declara el cristianisme religió oficial de l'Imperi
  4. 202 aC                                   d caiguda de l'últim emperador de l'Imperi Romà d'Occident
  5.  380                                        e divisió de l'Imperi per Teodosi

                                      
     
solucions  enllaç a la correcció

 

Tornar al guió del Tema 6                                      "il.lustració"